iMestre.net

Quins collons. L’altre dia discutia amb un conegut quan em va deixar anar la frase: “És normal que facis servir Linux, tu ets un pirata”.
Sincerament, em vaig quedar astorat davant aquest argument. Què li feia pensar a aquesta persona que jo sóc un pirata? “Fas servir Linux, això només ho fan els pirates”.
A veure, aclarim conceptes. Primer cal dir que no només faig servir Linux. De fet, majoritàriament he d’utilitzar Windows ja que és el que m’han posat a la feina i a casa també el tinc (i legal, q prou m’ha dolgut pagar la llicència). Però també tinc Linux, una kubuntu de fet.
Sí, fa temps necessitava Windows, però ara? Ara no faig res que no pugui fer amb Linux i és d’esperar que molt aviat ja no em calgui per a res. I evidentment no em penso gastar ni un duro en un Windows Vista. Sí, corren versions de Vista pirates, però passo. Per què molestar-me? Amb Linux tinc una eina de treball estable, un centre multimèdia excel·lent, puc jugar… Entenc que una empresa que té aplicacions específiques al negoci fetes per Windows hagi de fer la inversió i pagar, però jo? A casa? Per què?
Però es clar, com que sóc usuari de Linux sóc una persona fosca i en comptes de dormir a les nits em connecto a internet per piratejar programes i ‘pelis’, robar-li els estalvis a les iaies indefenses i a ficar-li virus a la CIA tot xiulant la musiqueta de la Guerra de les Galàxies…
Doncs no, jo a les nits dormo, als vespres em connecto per xatejar o estudiar i durant el dia treballo a una empresa de comerç electrònic per a que les iaies indefenses puguin comprar per internet sense ensurts…
I perquè em discutia amb aquesta persona? Perquè em negava a instal·lar-li un Windows pirata… Quins collons!

Fa poc Concatel va preparar un acte per anunciar el seu acord amb Zend. Aquest acte, molt corporatiu, va estar totalment orientat a aquells que desconeguessin tant PHP com Zend, i per tant la presència de Zeev Suraski durant la presentació va ser més per publicitat que per necesitat. Un responsable de marketing de Zend hagues fet el mateix, i possiblement hagués estat més profitós per complir l’objectiu de la trobada, de la qual en podeu trobar un petit resum aquí.
Però tant a mi com a la resta de l’equip d’Atrapalo.com que hi vem anar la vessant comercial de l’acord ens interessava relativament i esperàvem una exposició més tècnica, i donat que l’exposició no va lliurar cap perla que calmés les nostres inquietuds, vàrem haver de passar al plà B: enganxar-lo per banda durant el berenar.
La veritat és que compartir un berenar amb Zeev Suraski és una experiència agradable. Cal dir que té molta cura del que diu per no deixar anar res que no respongui explicitament a la teva pregunta i cal anar-lo estirant de la llengua, però no té inconvenients en respondre a tot.
Preguntant-li pel futur de PHP, ens respon que PHP6 inclourà com a màxima novetat el fet que unicode serà natiu, i que de mentres apareixeran moltes novetats de cara a facilitar la integració d’AJAX. Respecte a la gestió de memòria i el model d’orientació a objectes, ens respon que a la versió 5.2 s’ha millorat la forma de manipular la memòria en blocs, i que no hi ha previst cap canvi important en com es fa la OO.
Apart d’això, ens assabentem que la propera versió de Zend Studio estarà basada en eclipse, el qual és relativament una bona notícia. És bona ja que eclipse té un rendiment millor, però n’hi ha uns quants a qui no ens sedueix la idea de seguir treballant amb una eina basada en Java.
En fi, un vespre molt ben aprofitat al final on poder parlar de tu a tu amb un dels màxims responsables del futur de les aplicacions web.

En una comunitat tan diversa com és internet, la necessitat d’estàndards és innegable. Quan hi ha tanta gent, tan diferent, amb necessitats diferents i concepcions tan diferents de les coses més trivials és imprescindible establir un punt de trobada, quelcom que sigui igual per tothom. Si no, no ens entendrem.
Ara bé, hi ha dos tipus diferents d’estàndards: els estàndards d’ús i els estàndards establerts.
Un estàndard d’ús és aquell que esdevé comú a base de ser adoptat popularment per tothom, és a dir, que tothom es posi a fer-lo servir per voluntat pròpia. Un exemple seria la paraula “wamba” que fem servir per designar unes sabates de caire esportiu. No és la paraula correcta al diccionari, sinò una marca que va pendre una certa popularitat en moment donat i li ha donat nom al concepte. Una cosa semblant passa, per exemple, amb els “Kleenex”.
Un estàndard establert sol ser una norma, o conjunt de normes, que tenen per funció regular quelcom per a que sigui invariable i fix arreu. Un estàndard establert per exemple és que el volant d’un cotxe estigui sempre a l’esquerra, que haguem de conduïr per la dreta o que els diumengs toca dinar a ca la sogra.
El problema apareix quan algú pretén imposar un estàndard en benefici propi, independentment del benefici que això pugui aportar a l’usuari. Aquest problema, de fet, apareix molt sovint en la informàtica i és un dels veritables llasts que arrosega la vida online.
Un exemple és el format Word (.doc) i la lletra “Arial”. Si jo escric un escrit fent servir el Microsoft Word i amb la lletra Arial, depenc de que qui l’hagi de llegir tingui també el Microsoft Word i la lletra Arial. És a dir, és algú que haurà pagat uns quants centenars d’euros per tal de poder tenir el Microsoft Word corrent sobre un Windows, ja que altrament no és legal.
Ara bé, puc esciure el mateix escit amb OpenOffice (gratuït) i desar-lo en un format obert (.odf) i qualsevol persona que tingui un OpenOffice (recordo: gratuït) podrà llegir aquest escrit. No depenc de que aquesta persona es pugui pagar o no un Windows i un Microsoft Office. No vol dir que l’Open Document Format sigui millor que el format propietari del Senyor Microsoft, això és un altre debat, sinò que és més accessible i no em caldrà comprar un producte diferent quan el Senyor Popietari decideixi canviar-lo.
Un altre exemple: el format JPG no és lliure, el qual vol dir que un dia algú pot decidir que ja no pots veure cap imatge desada en format JPG sense pagar-li un tant. T’imagines la quantitat de diners que hauries de pagar per tal de recuperar les teves fotos? No seria més pràctic fer servir el format PNG, estàndard obert?
Els estàndards oberts et deslliguen de fer servir una eina concreta, i et garanteixen que facis servir l’eina que facis servir, el resultat serà perfecte sempre. És un avantatge força important, no creus?

Ja fa uns dies Microsoft va llençar al mercat la nova versió de Windows, l’anomenada Windows Vista. La campanya de màrketing d’aquest sistema operatiu fou tan fantàstica que fins i tot els indígenes de l’amazones se’n va assabentar. Vista ha aterrat a les nostres vides per revolucionar-les, millorar-les i fer-nos més feliços. De debó?

Doncs no. De fet, com a slashdotter habitual ja he anat seguint l’embaras d’aquesta criatura i tot i que sí es veia que aportaria alguna novetat interessant, en general deixaria força indiferent. I és el que ha acabat passant. A més, les característiques més llamineres per un usuari habitual de Windows Vista requereixen tant ordinador, que acaben deslluïdes. Microsoft ja va intentar copiar el Mac amb Windows XP i no ha encertat. Vista és el segon intent de copiar el mateix Mac… I ha tornat a fer llufa. Menys, però s’ha tornat a quedar pel camí. Vista no és innovador, és un intent de posar-se a l’alçada de Mac i Linux.

Ups, acaba d’aparèixer un convidat inesperat: Linux. És cert que aquest sistema encara està una mica verd per a l’escriptori (ja fa anys que venç amb solvència a Microsoft en l’entorn servidor) però mica a mica es va fent el seu espai. De fet, amb l’aparició de Windows Vista i els elevats costos d’actualització són moltes les empreses que han decidit migrar de Windows a Linux. I amb KDE 4 a punt d’aparèixer les floritures de windows queden en un segon pla.

A veure senyors, som a l’any 2007 i estem vivint la consolidació de l’era digital. Cada vegada l’interacció entre comunitats és més gran: a què vé ara fer sistemes tancats? Doncs a que és l’única forma de protegir la seva quota de mecat. L’objectiu no és que tu treballis millor, l’objectiu és vendre més i que siguis més dependent dels seus productes. I aquí és on Apple i, per exemple, Ubuntu l’han encertada. Són productes pensats per millorar la teva forma de treballar amb l’ordinador, no pensats per lligar-te a una forma de fer-lo servir. Pensen en tu, no en la seva quota de mercat.

Et vols comprar un ordinador? Seriosament, mira’t els Mac. Són massa cars? Per què no proves un ordinador preinstal·lat amb Linux? Windows ja és la tercera opció.