iMestre.net

En una comunitat tan diversa com és internet, la necessitat d’estàndards és innegable. Quan hi ha tanta gent, tan diferent, amb necessitats diferents i concepcions tan diferents de les coses més trivials és imprescindible establir un punt de trobada, quelcom que sigui igual per tothom. Si no, no ens entendrem.
Ara bé, hi ha dos tipus diferents d’estàndards: els estàndards d’ús i els estàndards establerts.
Un estàndard d’ús és aquell que esdevé comú a base de ser adoptat popularment per tothom, és a dir, que tothom es posi a fer-lo servir per voluntat pròpia. Un exemple seria la paraula “wamba” que fem servir per designar unes sabates de caire esportiu. No és la paraula correcta al diccionari, sinò una marca que va pendre una certa popularitat en moment donat i li ha donat nom al concepte. Una cosa semblant passa, per exemple, amb els “Kleenex”.
Un estàndard establert sol ser una norma, o conjunt de normes, que tenen per funció regular quelcom per a que sigui invariable i fix arreu. Un estàndard establert per exemple és que el volant d’un cotxe estigui sempre a l’esquerra, que haguem de conduïr per la dreta o que els diumengs toca dinar a ca la sogra.
El problema apareix quan algú pretén imposar un estàndard en benefici propi, independentment del benefici que això pugui aportar a l’usuari. Aquest problema, de fet, apareix molt sovint en la informàtica i és un dels veritables llasts que arrosega la vida online.
Un exemple és el format Word (.doc) i la lletra “Arial”. Si jo escric un escrit fent servir el Microsoft Word i amb la lletra Arial, depenc de que qui l’hagi de llegir tingui també el Microsoft Word i la lletra Arial. És a dir, és algú que haurà pagat uns quants centenars d’euros per tal de poder tenir el Microsoft Word corrent sobre un Windows, ja que altrament no és legal.
Ara bé, puc esciure el mateix escit amb OpenOffice (gratuït) i desar-lo en un format obert (.odf) i qualsevol persona que tingui un OpenOffice (recordo: gratuït) podrà llegir aquest escrit. No depenc de que aquesta persona es pugui pagar o no un Windows i un Microsoft Office. No vol dir que l’Open Document Format sigui millor que el format propietari del Senyor Microsoft, això és un altre debat, sinò que és més accessible i no em caldrà comprar un producte diferent quan el Senyor Popietari decideixi canviar-lo.
Un altre exemple: el format JPG no és lliure, el qual vol dir que un dia algú pot decidir que ja no pots veure cap imatge desada en format JPG sense pagar-li un tant. T’imagines la quantitat de diners que hauries de pagar per tal de recuperar les teves fotos? No seria més pràctic fer servir el format PNG, estàndard obert?
Els estàndards oberts et deslliguen de fer servir una eina concreta, i et garanteixen que facis servir l’eina que facis servir, el resultat serà perfecte sempre. És un avantatge força important, no creus?