iMestre.net

Fa pocs dies en Carles Soriano va publicar un petit article explicant tot el que ha fet ERC a Sant Feliu per promoure les ‘noves tecnologies’. La tasca feta és important, doncs cada vegada la vida quotidiana és més propera a un estil de vida digital i aquelles persones que no tenen accés als ordinadors i internet cada vegada resulten més marginades. Per posar un exemple: un nen sense ‘messenger’ pot resultar socialment exclòs.
No obstant, en Carles fa una apreciació un tant peculiar del programari lliure: “Hem potenciat el programari lliure, perquè és una manera de trencar els monopolis i abaratir costos”.
Realment és això? Realment el paper del programari de codi obert és el de ser l’alternativa ‘barata’ del Windows? Ho fem com a rebeldia contra els monopolis? Aix…
El programari lliure és molt més que això. El programari lliure és una forma diferent d’interactuar amb una màquina. És una forma diferent de fer les coses. Ofereix noves possibilitats que el programari propietari no permet. A més, per molt que el programari lliure sigui gratuït, no deixa de tenir un cost, doncs hi ha el desenvolupament, manteniment i el suport.
Quina és, Carles, la principal qualitat del programari lliure? Que et dóna el control absolut del que fas amb la màquina. Et permet complicar-te tant la vida com tu decideixis. Pot fer que l’experiència d’utilitzar un ordinador sigui tan senzilla i agradable com fer anar un Mac (bé, gairebé) i et permet entrar a remenar fins a l’últim bit, com un mecànic.
El programari lliure significa poder triar, significa poder treballar a la teva manera, significa llibertat de moviment, pensament i acció. Que sigui gratuït només és un avantatge, i una bona forma d’administrar els impostos municipals. Usar els estàndards oberts és una excel·lent forma de garantir la durabilitat i estabilitat de la gestió de la ciutat.
Tanmateix cal donar-li el mèrit d’haver-ho fet. Cal dir que en Carles ha fet un pas molt valent que ja m’agradaria veure quants altres haurien donat. També cal dir que a aquest pas cal sumar la xarxa wifi oberta i l’arrancada d’una xarxa ciutadana lliure. Tot això permetrà una autèntica integració digital de la ciutadania per garantir l’accés a la informació a tothom. Vas per molt bon camí, Carles, ara no t’aturis!