iMestre.net

No fa gaire discutia amb un company sobre el nou disseny que hauria de tenir la web d’una entitat. Ell defensava que el disseny havia de ser cridaner, amb molts colors llampants, amb motius alegres i dinàmics que cridessin l’atenció i amb molt moviment. “Ahí tenemos que meter algo de Flash”, em deia. Per la meva banda defensava que el disseny havia de ser atractiu, sí, però que l’atenció l’havia de cridar el contingut i que per tant plantar-hi massa floretes no seria gaire bona idea.
Avui en dia està de moda el concepte “Web 2.0″, un concepte que ningú sap ben bé què és però que sembla estar format pels feeds, AJAX, tags, gràfics brillants i cridaners amb moltes rodonetes i estrelletes i molt contingut generat pels usuaris. Evidentment tot és bona idea, però entre poc i massa. Com en tot, l’important és la mesura. En la dècada i escaig que fa que em dedico a desevolupar webs, he pogut comprovar que sempre es cometen en els mateixos pecats: voler és poder, però poder no sempre ha de voler dir deure. A les webs se’ls otorga propietats i capacitats que llueixen més que serveixen, i que acaben per distreure i acaben per restar valor al contingut. Hi acaba havent més soroll que informació, i cansa.
Un exemple: a finals dels anys 90 qualsevol web havia de tenir un comptador de visites. Ja fos una web corporativa o la recepta de macarrons de la Iaia, hi havia d’haver un comptador ben visible. Era necessari? Evidentment, el temps ha demostrat que no, però si no hi havia un comptador de visites aquella web no era una web de debó… Com si el nombre que mostrés el comptador fos un índex del valor de la web.
Avui en dia passa el mateix, però amb altres elements. Ara tenim degradats, efectes brillants, botons i banners per tot arreu… Però no podem oblidar que una persona, quan visita la nostra web, sol ser per un motiu i cal valorar fins a quin punt tota la parafernalia li afegeix valor a aquest motiu o si, per altra banda, li en resta. Si algú entra a una web d’una entitat per consultar-ne les activitats no vol desxifrar-la d’entre mig de tota mena d’obstacles, simplement voldrà llegir-la, potser copiar-la per enganxar-la a algun document o fins i tot imprimir-la. Al cap i a la fi totes les llaminadures visuals (ja siguin estàtiques o mòbils) i els efectes sonors faran gràcia a la primera visita (o no) però a la segona ja se n’aniran a buscar la informació a una altra banda.
És important, i cal recalcar-ho perquè és fàcil d’oblidar, que l’objectiu d’una web sol ser aportar informació i no demostrar les habilitats dels teus dissenyadors i programadors (o sí, però en general no). Si vols proclamar als quatre vents que la recepta de macarrons de la teva iaia és la millor, el que li interessa a la gent és veure quins ingredients es fan servir, com s’han de mesclar, quin temps de cocció ha de tenir etc… no si saps canviar el tipus de lletra en un document html, si saps posar una imatge de fons en comptes d’un color llis, si tens traça per crear botonets amb degradats i pampallugues ni si saps muntar un núvol de tags. Hi ha coses que poden ser interessants i que poden fer que la teva web sobre els macarrons sigui més atractiva que una altra, però cal seleccionar i implementar aquests elements amb cura. Al cap i a la fi si omplim el paller de clips, xinxetes i imperdibles, a veure qui és el guapo que troba l’agulla.
De vegades és fàcil oblidar que el principal objectiu del disseny és aclarir, facilitar i millorar… I molt fàcil de caure en l’error de tapar, distreure i confondre. La simplicitat no ha d’estar renyida necessàriament amb l’estètica i el plaer i un excés d’informació acaba generant més soroll i mals de cap que no pas altra cosa. Al cap i a la fi, la millor solució gairebé sempre és la més simple!