iMestre.net

Darrerament hi ha hagut força rebombori. La majoria de gent ni se n’ha assabentat, ja s’han encarregat els mitjans tradicionals de no fer-ne un ressó excessiu, però Microsoft ha estat a punt de fer molt mal. I és que ha intentat colar l’OOXML com a estàndard ISO. De fet no és negatiu que s’aprovi un nou estàndard, ni és negatiu que Microsoft aposti per fer estàndards. La forma de fer-ho, però, ha estat horrible. L’atemptat contra el lliure accés a la informació ha fracassat per ben poc, davant la ignorància general.

Microsoft és una empresa, i com a tal busca el benefici. Fins aquí bé i no hi tinc res a dir. La qualitat (i preu) dels seus productes pot ser més o menys discutible, però no és el cas que ens ocupa ara.

Com a empresa que és, ha de buscar sempre incrementar els seus beneficis i, de nou, tampoc hi tinc res a dir. No obstant, sí que hi tinc molt a dir sobre l’estratègia que pretenen seguir per assolir els seus objectius.

Saps que és impossible obrir fitxers creats fa 15 anys amb un programa de Microsoft, amb els programes de Microsoft actuals? De fet existeix un cas d’una empresa que es va haver de gastar vora $3000 per poder llegir un document escrit amb un programa de Microsoft pel qual ja no existeix suport. I això és el que ha intentat colar Microsoft: que estiguis condemnat a utilitzar programes de Microsoft per poder recuperar els teus fitxers. Irònic, oi?

Comencem del principi. Una de les principals fonts d’ingressos de Microsoft és la seva eina Office, que proporciona un processador de textes i fulla de càlcul força potents. Malhauradament, el preu d’Office és força elevat. No obstant, a Office li ha sortit competència: l’OpenOffice. Cal dir que si ens mirem les característiques més avançades OpenOffice està molt per darrere de les eines de Microsoft, però si ens mirem les funcionalitats que fan servir el 90% dels usuaris d’eines ofimàtiques… és igual o millor. No obstant, és la ’suite’ dels de Redmond la que domina aclaparadorament el mercat (encara que sigui negre).

Un estàndard ISO, entre altres coses, diu com s’han de fer les coses de manera que tothom sigui capaç d’entendre-les. Està plenament documentat, és lliurement accessible per tothom i, per tant, qualsevol pot fer-ne una eina perfecta per poder llegir o manipular la informació. El que ha intentat colar Microsoft és un fals estàndard que ni està plenament documentat ni lliurement accessible de manera que per aprofitar-lo i fer-lo servir, resulta imprescindible utilitzar un producte creat i venut per Microsoft. Veus el greuge? Un document només podrà ser utilitzat per algú que tingui i hagi pagat un producte d’una empresa concreta. Si no et pots permetre pagar (crec que l’Office ronda els 300€) el programa d’aquesta empresa, no podras fer servir el document encara que tinguis un programa que fa exactament el mateix. I en obtenir l’estadarització ISO, esdevindria la forma de fer les coses.

Però, si és evident que no està ni plenament documentat ni és lliurement accesible, com pot ser que s’admeti com a estàndard? Bona pregunta, de molt fàcil resposta: à la Microsoft. Microsoft ha comprat els vots dels representants de molts països per tal que s’admeti a tràmit la proposta d’estàndard. Afortunadament no han assolit la cota de vots que necessitaven i no només els han tombat (de moment) sinò que s’han destapat els casos greus de corrupció. Ara el procés passa per l’estudi directe de la ISO tenint en compte les al·legacions que han fet els països que han votat ‘NO’.

“A mi me la bufa, sempre em podré baixar el office amb la mula…“. Doncs a mi no. Hi ha formes i formes de fer les coses i a mi m’agrada fer-les bé. Crec que la informació ha de ser lliurement accessible i que per tant s’han de definir formes de que sigui universal. Crec que ha de ser independent de l’entorn i lliurement accessible. Això no vol dir que hagi de ser gratuïta, només que la forma d’accedir-hi una vegada adquirida no sigui un obstacle. T’imagines un llibre que només es pogués llegir a través d’ulleres d’una marca concreta?

Quan Microsoft comenci a pensar en els usuaris, i no es centri únicament amb el monopoli i la quota de mercat, els seus productes i clients en sortiran guanyant.