iMestre.net

Durant la meva participació a la darrera Internet Marketing Conference que va tenir lloc a Estocolm es va plantejar la problemàtica de la privacitat a l’analítica web, i les seves implicacions ètiques. De fet, tot i que sembla un tema força trivial i irrellevant, no deixa de ser delicat i cal tenir-lo molt present, tant com a analista com a usuari. Però anem a pams…

L’analítica web consisteix en examinar cada pas que fa un usuari dins un entorn web per saber d’on vé, què fa i on va. És l’equivalent de posar càmares a cada cantonada i dins cada cambra, identificar cada individu i examinar la seva conducta. Fa por, oi? Sí, però n’ha de fer? Això és el que la pregunta a la taula formada per figures eminents com Kasper Skou de wunderloop i Brian Clifton de Google Analytics pretenia aclarir. Fins on podem analitzar, èticament parlant?

La primera consideració que cal tenir és si ens importa als usuaris que analitzin el nostre comportament. Realment volem que les empreses sàpiguen què busquem als cercadors? Ens importa que vegin per on naveguem, què atreu el nostre interès i on dediquem més temps? La resposta, evidentment, depèn de cada individu. A mi personalment no em fa res, principalment perquè sóc conscient que aquestes dades serveixen per oferir-me un servei molt més personalitzat, però per molta gent, això de què els mirin encara que sigui per veure les seves preferències de detergent, no els fa gaire gràcia.

Posem un exemple: un supermercat. Si jo cada vegada que entro al super compro detergent Escumex, una garrafa d’aigua Font Mullada i dues safates de pit de pollastre, seria molt pràctic que a les meves properes visites al super m’ho trobés tot apilat i a punt per agafar-ho, pagar i marxar en comptes d’haver de donar voltes per tota la planta per trobar cada cosa, oi? De la mateixa manera, si vaig diverses vegades al super i en cap d’elles compro però en totes em passo una bona estona comparant els diferents detergents, també sembla lògic pensar que estic buscant un producte de neteja i no m’acabo de decidir i per tant seria pràctic no només tenir tota l’oferta a mà, sinò a més ajuda especialtzada sobre el tema per ajudar-me a escollir. Realment li interessa al supermercat saber que jo, Jordi Roura, busco detergent? No. Però sí li interessa que trobi el que busco i compri al seu establiment perquè, no ens enganyem, a mi tant me fa comprar a un super o a un altre (l’usuari web és molt infidel), compraré on m’ofereixin el millor tracte. I aqui és on entra en joc l’analítica. És una ajuda per oferir un millor servei. M’importa que m’analitzin? Fins a cert punt.

El qual em porta a les opinions que va exposar la taula d’experts. La veritat és que és una pregunta que els va agafar per sorpresa però el debat ràpidament va il·lustrar la rellevància del tema. L’opinió generalitzada, de fet, és que és ètic i no ha de suposar cap inconvenient sempre i quan no es recullin dades personals. De fet, gran part de la taula també va coincidir en què era una qüestió d’educació de l’usuari, que els usuaris sàpiguen quines dades s’estan agafant i perquè, i així entendre que no hi ha cap risc. Però potser la intervenció més interessant va ser la de Pete Olson qui va dir que “es pot analitzar fins allà on la confiança amb el teu usuari et permeti”. I aquesta és la intervenció que resumeix totes les altres, un apunt brillant per part de l’home d’Amadesa.