A principis d’any es van posar en contacte amb mi per tal d’entrevistar-me per elaborar un documental sobre l’alfabetització digital a Sant Feliu. L’entrevista va tenir lloc al Palau Falguera, i malgrat no vaig poder assistir a l’estrena del documental perquè va coincidir amb el Google Developer Day i era a Madrid, he trobat el tall penjat al YouTube.
Així doncs, pels que no heu pogut veure el documental i heu demanat veure la meva participació, aquí us deixo el tall.
Responent a la crida del Blog Action Day, vull tractar un tema que sovint queda rebaixat a un segon terme, però que té una importància vital: l’accessibilitat. Sovint, es deixa l’elaboració d’un looc web, ja sigui estàtic, dinàmic o “web 2.0″, en mans de persones tècnicament limitades. El resultat són webs amb funcionalitat nul·la i limitada si no s’entra amb Internet Explorer, o que no es veuen bé, o t’exigeixen complements propietaris, o… Sempre amb l’excusa de que “tothom ho té” (on “tothom” és superior al 50%, però sempre inferior al 98%).
Això, ja sigui des del punt de vista tècnic, o de màrketing, o funcional, o el que sigui, és roí. És excloent i és injust. Existeixen estàndards oberts i bones pràctiques de la industria que regulen la forma de fer les coses per a què tothom hi tingui accés. És més, un dels drets fonamentals de l’ésser humà és que tingui garantit l’accés a la informació, i garantir d’aquest dret és garantir l’igualtat d’oportunitats.
Per posar un exemple, quan una entitat pública (un ajuntament, per exemple), exigeix l’entrega d’un document en un format propietari (.doc, per exemple), això ja pressuposa que la persona que entrega aquest document ha pagat la llicència d’un sistema operatiu propietari (posem 150€) i la llicència de l’eina ofimàtica (posem uns 350€). Així doncs, aquesta entitat pública no només està fomentant la discriminació d’aquells que s’han estalivat els 500€ de llicències utilitzant eines que es basen en estàndards oberts i llicències públiques, com ara OpenOffice, sinò que a més promociona la pirateria i l’incompliment de copyrights obligant a la gent que necessita entregar aquell document (i no es pot permetre els 500€) a obtenir el programari de forma que incompleixi la llicència comercial a la que està subjecte. Afortunadament, és probable que l’eina lliure sigui capaç de desar el document en el format propietari, però aquest pas intermig no hauria de ser necessari. Jo, usuari de programari obert i que compleix els estàndards ISO, no tinc perquè buscar-me la vida per complir els requisits necessaris per consumir el teu producte. Al cap i a la fi, en la majoria dels casos de webs on es tomba a un usuari per no utilitzar eines propietàries qui hi té més interès? L’usuari en consumir (al cap i a la fi gairebé qualsevol producte o contingut és fàcilment obtenible d’altres fonts) o el propietari de la web en que li consumeixin?
Els usuaris no són línies d’un log, són persones, i no garantir l’accés a persones que no poden pagar llicències comercials és discriminació. I quan rebo un missatge de “aquesta web només es pot veure amb Microsoft Internet Explorer” no veig a l’amo somrient al costat d’una noia de bon veure i un xeic àrab, el veig fotent una patada al cul a un nen afamat.
A més, amb la que està caient, és un gran moment per optar per les llicències públiques!
Aquest proper dijous 16 d’octubre tenim un plat especial pel Conversion Thursday. Encara castigats per la ressaca de la Internet Marketing Conference, portem les Xarxes Socials a debat amb un panell liderat per en Pere Rovira.
Les Xarxes Socials poden agradar més o menys. Hi ha qui en canta lloances i qui les ataca a mort, però el cas és que tothom hi té agún compte a alguna, i qui més qui menys rep una mica d’spam des d’aquestes fonts. De fet, han esdevingut un fenòmen molt potent fins al punt que s’han convertit en autèntiques plataformes de comunicació que han arribat a deixar l’ús de l’email en un plà secundari, i amb la llibertat de programació de gadgets i aplicacions integrables, ofereixen una potència i unes noves oportunitats de màrketing que no han deixat inidiferents ni a desenvolupadors ni als creatius publicitaris.
En fi, mentre reserveu la vostra plaça al proper Conversion Thursday, us deixo amb un petit video en clau d’humor sobre les xarxes socials:
Comments rss
Trackback
