Contra la discriminació, accessibilitat

Responent a la crida del Blog Action Day, vull tractar un tema que sovint queda rebaixat a un segon terme, però que té una importància vital: l’accessibilitat. Sovint, es deixa l’elaboració d’un looc web, ja sigui estàtic, dinàmic o “web 2.0″, en mans de persones tècnicament limitades. El resultat són webs amb funcionalitat nul·la i limitada si no s’entra amb Internet Explorer, o que no es veuen bé, o t’exigeixen complements propietaris, o… Sempre amb l’excusa de que “tothom ho té” (on “tothom” és superior al 50%, però sempre inferior al 98%).
Això, ja sigui des del punt de vista tècnic, o de màrketing, o funcional, o el que sigui, és roí. És excloent i és injust. Existeixen estàndards oberts i bones pràctiques de la industria que regulen la forma de fer les coses per a què tothom hi tingui accés. És més, un dels drets fonamentals de l’ésser humà és que tingui garantit l’accés a la informació, i garantir d’aquest dret és garantir l’igualtat d’oportunitats.
Per posar un exemple, quan una entitat pública (un ajuntament, per exemple), exigeix l’entrega d’un document en un format propietari (.doc, per exemple), això ja pressuposa que la persona que entrega aquest document ha pagat la llicència d’un sistema operatiu propietari (posem 150€) i la llicència de l’eina ofimàtica (posem uns 350€). Així doncs, aquesta entitat pública no només està fomentant la discriminació d’aquells que s’han estalivat els 500€ de llicències utilitzant eines que es basen en estàndards oberts i llicències públiques, com ara OpenOffice, sinò que a més promociona la pirateria i l’incompliment de copyrights obligant a la gent que necessita entregar aquell document (i no es pot permetre els 500€) a obtenir el programari de forma que incompleixi la llicència comercial a la que està subjecte. Afortunadament, és probable que l’eina lliure sigui capaç de desar el document en el format propietari, però aquest pas intermig no hauria de ser necessari. Jo, usuari de programari obert i que compleix els estàndards ISO, no tinc perquè buscar-me la vida per complir els requisits necessaris per consumir el teu producte. Al cap i a la fi, en la majoria dels casos de webs on es tomba a un usuari per no utilitzar eines propietàries qui hi té més interès? L’usuari en consumir (al cap i a la fi gairebé qualsevol producte o contingut és fàcilment obtenible d’altres fonts) o el propietari de la web en que li consumeixin?
Els usuaris no són línies d’un log, són persones, i no garantir l’accés a persones que no poden pagar llicències comercials és discriminació. I quan rebo un missatge de “aquesta web només es pot veure amb Microsoft Internet Explorer” no veig a l’amo somrient al costat d’una noia de bon veure i un xeic àrab, el veig fotent una patada al cul a un nen afamat.
A més, amb la que està caient, és un gran moment per optar per les llicències públiques!

One Thought on “Contra la discriminació, accessibilitat

  1. contundent…

    però cert!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Post Navigation