iMestre.net

Que Google Analytics és una de les eines més emprades per analitzar les dades de webs, ja siguin comercials o no, no és cap secret. No obstant, i en part pel fet de ser d’ús gratuït, moltes vegades no se la considera enterprise ready. Hi ha moltes empreses que no se’n refien de l’eina per tal de pendre decisions. Darrerament, però, cal dir que Google s’ha posat les piles i ha alliberat un munt de novetats que acosten el seu producte a la resta de la competència, com les noves visualittzacions, els segments avançats o els informes personalitzats. Ara, per fi, també ha vist la llum una de les funcionalitats que restaven en beta tancada i que, personalment, era la que més ganes tenia de veure: la API!

Per fi Google és fidel a la seva filosofia i permet al seu exèrcit de fanboys, seguidors, fanàtics i curiosos jugar amb les dades que aporta Google Analytics per tal de produïr eines d’escritori, per mòbils, widgets, informes incrustats… Sense parlar de la revolució comercial que suposarà l’automatització de tasques en base a aquestes dades. Ja era hora Google!

El Conversion Thursday d’Abril ha resultat molt interessant, amb dos autèntiques eminències de l’analítica web cara a cara debatent sobre el paper que juguen les eines “alternatives” de l’analítica web. El debat portat per Pere Rovira i Jaume Cotet, amanit amb intervencions per part del públic i moderat per mi mateix, s’allargà gairebé dues hores parlant de les possibilitats i virtuts de les eines complementàries a les eines més grans i conegudes d’analítica web.

A quines àrees de l’analítica web no arriben les eines “tradicionals”?
De les respostes a aquesta pregunta per part de’n Pere i en Jaume en podem concloure que les eines “alternatives” el que fan és complementar les eines més habituals. Google Analytics, Omniture, Webtrends i altres eines grosses d’analítica web són molt bones, però hi ha coses on simplement els costa afinar i filar prim, i aquí és on arriben aquestes altes eines que estudien, entre altres coses, comportament d’usuari, resposta d’usuari, el que passa fora del web etc…

Quin paper juguen les eines alternatives?
El paper que juguen aquestes eines és escurçar la distància entre l’analísta i l’usuari, acostant molt més l’un a l’altre i per tant oferint una visio molt més propera i acurada de com respon l’usuari davant el teu web. D’això se’n treu que processos de decisió que altrament resultarien llargs i feixucs esdevenen molt més àgils i senzills.

Què els manca a aquestes eines? Quin és el seu futur?
La resposta a aquesta pregunta fou unànime: integració! Falta que les dades que donen unes i altres es puguin integrar per tal de treure’n molt més profit. Jo hagués afegit que a algunes els falta posar-se a l’alçada de la tecnologia (per exemple, pels problemes que tenen eines de site overlay o heatmaps amb les webs profundament ajaxianes), que mesuren però el debat s’allargava i tampoc volia liar la troca…

De quines tres eines no podries prescindir?
Aqui tant en Jaume com en Pere van insistir en què les eines són només eines per ser usades, i que molt abans s’endurien persones que les poguessin fer servir. No obstant, tots dos van coincidir en endur-se eines grans d’analítica i alguna de comportament d’usuari.

Quin hauria de ser el paper de les eines grans respecte a aquestes altres eines?
De nou, resposta unànime: integració!

La resta del debat va girar entorn les capacitats d’eines concretes com la fiabilitat i utilitat d’eines com userfly. Per acabar tertúlia i pica-pica davant una bonica llar modernista. En total, un Conversion Thursday genial!