Per fi Google és fidel a la seva filosofia i permet al seu exèrcit de fanboys, seguidors, fanàtics i curiosos jugar amb les dades que aporta Google Analytics per tal de produïr eines d’escritori, per mòbils, widgets, informes incrustats… Sense parlar de la revolució comercial que suposarà l’automatització de tasques en base a aquestes dades. Ja era hora Google!

A quines àrees de l’analítica web no arriben les eines “tradicionals”?
De les respostes a aquesta pregunta per part de’n Pere i en Jaume en podem concloure que les eines “alternatives” el que fan és complementar les eines més habituals. Google Analytics, Omniture, Webtrends i altres eines grosses d’analítica web són molt bones, però hi ha coses on simplement els costa afinar i filar prim, i aquí és on arriben aquestes altes eines que estudien, entre altres coses, comportament d’usuari, resposta d’usuari, el que passa fora del web etc…

Quin paper juguen les eines alternatives?
El paper que juguen aquestes eines és escurçar la distància entre l’analísta i l’usuari, acostant molt més l’un a l’altre i per tant oferint una visio molt més propera i acurada de com respon l’usuari davant el teu web. D’això se’n treu que processos de decisió que altrament resultarien llargs i feixucs esdevenen molt més àgils i senzills.

Què els manca a aquestes eines? Quin és el seu futur?
La resposta a aquesta pregunta fou unànime: integració! Falta que les dades que donen unes i altres es puguin integrar per tal de treure’n molt més profit. Jo hagués afegit que a algunes els falta posar-se a l’alçada de la tecnologia (per exemple, pels problemes que tenen eines de site overlay o heatmaps amb les webs profundament ajaxianes), que mesuren però el debat s’allargava i tampoc volia liar la troca…

De quines tres eines no podries prescindir?
Aqui tant en Jaume com en Pere van insistir en què les eines són només eines per ser usades, i que molt abans s’endurien persones que les poguessin fer servir. No obstant, tots dos van coincidir en endur-se eines grans d’analítica i alguna de comportament d’usuari.

Quin hauria de ser el paper de les eines grans respecte a aquestes altres eines?
De nou, resposta unànime: integració!

La resta del debat va girar entorn les capacitats d’eines concretes com la fiabilitat i utilitat d’eines com userfly. Per acabar tertúlia i pica-pica davant una bonica llar modernista. En total, un Conversion Thursday genial!

Un final de gener intens per recuperar el ritme després del Nadal!

El curs consta de quatre parts. El primer mòdul vé a ser una introducció molt bàsica a tot plegat, el segon tracta com mesurar campanyes, el tercer descriu el que cal tenir en compte per optimitzar una web i el darrer dóna nocions de com crear una cultura entorn les dades dins una empresa. En general crec que fer el curs m’ha estat positiu, tot i que si miro el que m’ha costat, més val que la certificació s’amortitzi ràpid! Segurament, els que sigueu habituals d’events com el Practitioner Web Analytics, Internet Marketing Conference, eMetrics etc. aprendrieu poquet perquè molt del que tracta el curs ja es cobreix a aquests events, però on realment té valor el curs és en enfocar-te si vas una mica perdut en aquest món. El temari està força orientat a la gent de negoci i poques vegades entra a tocar temes més complexos i sucosos com seria l’estudi de mètodes matemàtics per extreure més profit a les dades. El material lectiu és superficial i bastant “for dummies” i en general resulta merament ilustratiu. Aconsellaria fer el curs a aquelles persones que teniu nocions de com funciona un negoci i teniu ganes de mesurar el seu rendiment online. I si sou nous a l’analítica web, el curs senta les bases per a que pogueu treure profit de les ponències més especialitzades dels events més “canyeros”.

Anem a pams. El primer mòdul ja el vaig comentar, anem pel segon. El bloc de com mesurar el rendiment de les campanyes explica sense entrar en excessiva profunditat com identificar quines campanyes funcionen bé i quines no. Explica la importància de que la pàgina d’aterratge d’una campanya sigui particularment rellevant a aquell enllaç (sembla trivial, però us no us imagineu com de difícil resulta trobar-ne alguna que ho sigui!), quines KPIs poden ser més identificatives de l’estat de salut d’una campanya, les formes de mesurar els efectes de campanyes offline al mitjà online… Fins i tot es centra força en campanyes de marketing per email, essent aquest tema gairebé un terç de tot el mòdul. Segurament se li dóna més importància a aquest tema pels abusos que pateix aquesta tècnica i explica la importància de respectar el cicle de vida d’un client per optimitzar el ROI sense enterrar-lo en correu brossa. I veient les estratègies que segueixen algunes empreses, mai es fa prou èmfasi en aquest aspecte!

El tercer mòdul explica que, primer de tot, cal saber per què tens una web. Una vegada tens clar quin objectiu concret vols assolir, explica com posar-se mans a l’obra, de nou sense entrar en massa detall, per mesurar l’efectivitat de la web per aquesta fi. Aqui toca ficar-se una mica en la pell de l’usuari i analitzar com diferents perfils reaccionarien davant el que els proposes, i ho marca com a punt clau per tal d’ajustar-te al màxim a les expectatives d’aquella persona per complir-les. Llavors es passa a explicar quines parts d’una web es poden analitzar per tal d’optimitzar el rendiment i les deficiències que tenen els diferents mètodes per tal d’acceptar-ne les limitacions. Segurament aquest és el mòdul que em va deixar més content i amb més sensació d’haver-ne tret suc.

Finalment, el darrer mòdul va resultar el més avorrit. Simplement tracta de com convèncer al teu director que l’analítica web és profitosa i necessària per l’empresa i explica formes de com convèncer tant als peixos grossos com als companyus directes. Segurament em va resultar avorrit perquè sóc una persona d’acció i tanta estratègia i política em cansa, però no diré pas que el mòdul sigui prescindible: explica molt bé com dirigir els esforços per tal d’anar introduïnt l’analítica web dins els diferents processos d’un negoci.

En resum, un curs “per tots els publics” que aconsello a totes aquelles persones que es volen dedicar a l’analítica web i tinguin la sensació d’anar perduts.

Doncs home si i no… Cal dir que més que un llibre “avançat”, com el seu nom indica, no deixa de ser un bon manual de com fer una bona implementació de l’eina. T’ensenya què cal tenir en compte i explica molts dels conceptes que poden cear confusió, però si esperes trobar solucions aplicables a problemes més complexos no estaras de sort.

Per tant, si estas a punt d’implementar l’eina a una web, recomano fer-li una ullada perquè és una excel·lent guia pas a pas de tot el que s’ha de tenir en compte. Si ja tens la implementació feta, segurament t’ajudarà a retocar alguna coseta, però tampoc n’esperis gaire ja que internet és, ara per ara, el millor lloc on trobar solucions. I de fet l’autor ja ho diu: és una guia pas a pas per implementar l’eina.

Així que si el que busques és apendre com funciona l’eina d’analítica de Google, o no saps com implementar-la, aquest és un gran llibre a tenir a mà i t’estalviarà més d’un mal de cap (i sincerament, li fot mil voltes a qualsevol altre llibre que hagi llegit de Google Analytics). Si el que busques és un manual de referència de la API o dels usos avançats de Google Analytics… Busca a Internet. És un llibre que no està de més tenir a mà… Però si ja coneixes els fonaments, tret de refrescar-te els conceptes de tant en tant poc més aportarà. Ara per ara és el millor llibre en paper sobre Google Analytics, però crec que per fer honor al títol, hauria d’entrar en molts altres detalls (l’API, per xemple).

Potser per això em fa especial il·lusió el Conversion Thursday d’aquest mes. De la mà de l’Eduard i de’n Ferriol farem una capbussada a l’apassionant món del testeig A/B i multivariat. Aquesta parella d’experts ens faran una introducció al concepte del testeig i a través d’exemples reals podrem veure com treure’n profit d’una tècnica senzilla però tremendament efectiva, emprant l’eina Google Optimizer.

A més, com que la calor ja comença a apretar una miqueta, aquest mes hem volgut fer-ho una mica més desenfadat i donarem un premi a qui vingui amb la indumentària més estiuenca! I tu, encara no t’animes?

El primer que cal tenir en compte és la nostra home page, la nostra pàgina principal. Cal saber quin és el nostre target i per tant la nostra presentació haurà d’estar ben preparada per satisfer les seves expectatives. De fet, amb un sol cop d’ull hauriem de poder transmetre qui som, què oferim i quin és el valor de fer-ho amb nosaltres. La crida a l’acció ha de ser ben clara i és millor no amagar les nostres intencions. Al cap i a la fi, si primer venem una imatge o un concepte, potser més endavant hi estarem lligats i ja no podrem aconseguir que l’usuari converteixi. A més, si la crida a l’acció és prou evident i coincideix amb l’objectiu del nostre usuari, potser obtindrem una conversió directa i això sempre és afalagador, apart d’estalviar-nos temps i feina.
Però no tot ha de ser la home. Potser l’usuari no arriba per tràfic directe i ens arriba d’una cerca orgànica buscant un element concret. Així doncs, idealment haurem de saber quin element (keyword: per exemple, “cul”) és el que busca aquest usuari i presentar-li una landing page adequada a les seves necessitats. És a dir, no li mostrarem el mateix a algú que busqui un amic carinyós que a algú que cerqui alguna mena de relació carnal més directa i amb menys implicacions de compromís. Al cap i a la fi, cal tenir en compte que l’usuari on-line tendeix a ser molt infidel amb una marca… Per tant haurem de dissenyar una presentació per cada tipus d’usuari en el cas que ens interessi cobrir un major espectre del mercat, i optimitzada per a cada segment. I cal tenir en compte que un usuari nou no buscarà en nosaltres el mateix que un usuari que retorna, o un usuari que ja ha esdevingut client, i per tant els hem d’oferir una imatge i un contingut diferent, que s’adapti idealment a les seves necessitats. El contingut ha de ser curt, clar i atractiu. I si pot ser amb una mica de puteria, per a que l’usuari tingui aquella pressió per no deixar-te escapar tan fàcilment. Quan queda menys disponibilitat, els usuaris són més propensos a convertir!
Una part important per afinar el nostre procés de conversió és escoltar a l’usuari. Al cap i a la fi no hi ha millor manera de descobrir on és que el nostre producte no està a l’alaçada esperada. Cal dir, però, que no serveix de res demanar-li què hauriem d’haver fet per evitar la seva marxa ja que la seva resposta rarament ens serà útil (gairebé sempre referents amb la mida o l’habilitat), sinò que cal descobrir quin és el problema i descobrir nosaltres mateixos la millor solució, potser mitjançant la incorporació de plugins per tal d’aportar valor afegit i millorar la nostra oferta (emprar joguines, tècniques novedoses o, en darrer cas, cirugia…). A més, ens ajudarà moltíssim testejar diferents opcions per tal de trobar el procés de conversió que ens doni els millors resultats. I mai parar de testejar, mai tancar-se a noves idees doncs sempre hem d’estar en constant evolució per tal d’oferir el millor servei i no només captar més clients, sinò fidelitzar la base d’usuaris existent. Cal tenir en compte, però, de no testejar dues coses importants alhora. Per exmple, si variem l’aparença i el contingut alhora i obtenim un èxit major… A què és degut? Al contingut o a l’aparença? Cal tenir ben clar què estem testejant per poder definir quina és la cause del nostre èxit i tenir clar per on anem i per on hem d’anar.
A més, haurem de tenir unes bones campanyes d’email marketing i fer un bon ús de la web 2.0. En el primer cas, una bona estratègia (una colònia encertada, per exemple) pot fer molt per fer que els usuaris recordin la nostra presència i tornin una i altra vegada, però cal anar amb compte amb el volum i la força que fem servir, doncs fàcilment es pot confondre per SPAM. I caldrà mimar un bon conjunt de referències externes i les opinions que hi hagi respecte a nosaltres per tal d’enfortir la marca. Tot i així, que n’hi hagi alguna de dolenta sempre és bò doncs dóna més credibilitat i valor a les opinions favorables.
Un altre element clau serà analitzar l’èxit de la competència. Lliguen més els altres? Per què? Els seus casos d’èxit ens han de servir per apendre i millorar. No hem de tenir mai por de veure què fan els demés! El benchmarking és vital!
Finalment, només recalcar que és importantíssim no complicar-ho. El procés i la imatge sempre ha de ser el més simple possible. Com més ho compliquem, més liarem a l’usuari i més difícil serà convertir!

Al final, les conclusions són clares: el més important són les persones, tant els analistes com els usuaris, i que cal testejar, testejar i testejar. En primer lloc, una eina d’anàlisi web és inútil si no té una persona llesta i amb actitud que l’utilitzi, i no hi ha font millor de què no funciona a la nostra web que els nostres usuaris. Sempre cal tenir-los en compte i escoltar-los és vital per entendre què passa! I en segon lloc, testejant veurem quin és el camí a seguir ja que seran els nostres mateixos usuaris, de nou, qui ens dirà què volen exactament de nosaltres i què els agrada més.

I deixo una explicació més gràfica de què va passar per a un proper post. Esteu alerta!