iMestre.net

El darrer setembre vaig estar present al Google Developer Day de Madrid del qual, a l’igual que l’any 2007, en vaig sortir premiat.

Doncs bé, ja han publicat un petit resum en vídeo per mostrar l’ambient i esperit de l’event, i cal dir que sortim uns quants integrants de l’expedició d’Atrapalo.com! Gaudiu!

Responent a la crida del Blog Action Day, vull tractar un tema que sovint queda rebaixat a un segon terme, però que té una importància vital: l’accessibilitat. Sovint, es deixa l’elaboració d’un looc web, ja sigui estàtic, dinàmic o “web 2.0″, en mans de persones tècnicament limitades. El resultat són webs amb funcionalitat nul·la i limitada si no s’entra amb Internet Explorer, o que no es veuen bé, o t’exigeixen complements propietaris, o… Sempre amb l’excusa de que “tothom ho té” (on “tothom” és superior al 50%, però sempre inferior al 98%).
Això, ja sigui des del punt de vista tècnic, o de màrketing, o funcional, o el que sigui, és roí. És excloent i és injust. Existeixen estàndards oberts i bones pràctiques de la industria que regulen la forma de fer les coses per a què tothom hi tingui accés. És més, un dels drets fonamentals de l’ésser humà és que tingui garantit l’accés a la informació, i garantir d’aquest dret és garantir l’igualtat d’oportunitats.
Per posar un exemple, quan una entitat pública (un ajuntament, per exemple), exigeix l’entrega d’un document en un format propietari (.doc, per exemple), això ja pressuposa que la persona que entrega aquest document ha pagat la llicència d’un sistema operatiu propietari (posem 150€) i la llicència de l’eina ofimàtica (posem uns 350€). Així doncs, aquesta entitat pública no només està fomentant la discriminació d’aquells que s’han estalivat els 500€ de llicències utilitzant eines que es basen en estàndards oberts i llicències públiques, com ara OpenOffice, sinò que a més promociona la pirateria i l’incompliment de copyrights obligant a la gent que necessita entregar aquell document (i no es pot permetre els 500€) a obtenir el programari de forma que incompleixi la llicència comercial a la que està subjecte. Afortunadament, és probable que l’eina lliure sigui capaç de desar el document en el format propietari, però aquest pas intermig no hauria de ser necessari. Jo, usuari de programari obert i que compleix els estàndards ISO, no tinc perquè buscar-me la vida per complir els requisits necessaris per consumir el teu producte. Al cap i a la fi, en la majoria dels casos de webs on es tomba a un usuari per no utilitzar eines propietàries qui hi té més interès? L’usuari en consumir (al cap i a la fi gairebé qualsevol producte o contingut és fàcilment obtenible d’altres fonts) o el propietari de la web en que li consumeixin?
Els usuaris no són línies d’un log, són persones, i no garantir l’accés a persones que no poden pagar llicències comercials és discriminació. I quan rebo un missatge de “aquesta web només es pot veure amb Microsoft Internet Explorer” no veig a l’amo somrient al costat d’una noia de bon veure i un xeic àrab, el veig fotent una patada al cul a un nen afamat.
A més, amb la que està caient, és un gran moment per optar per les llicències públiques!

Aquest 2008 està resultant molt productiu pel grup de programadors de PHP de Barcelona. Al febrer la primera PHP Conference, al juny la primera workshop, i el passat 27 de setembre la primera International PHP Conference. De fet, amb noms com Derick Rethans, Marcus Bointon, Zoë Slattery, Scott MacVicar, Helgi Þormar, Arno Schneider i Jens Bierkandt el cartell fardava d’un nivell molt molt alt. Els ponents locals erem en Pau Garcia-Milà, d’eyeOS, i jo mateix. Read the rest of this entry »

Bé, quan pensava que ja estava tot dat i beneït i creia que la sessió de Chrome i V8 donarien pas a una cloenda plàcida i una festeta de bon rotllo, van i em premien! L’entrega ha estat força maca, ja que els qui han decidit els premis han anat explicant perquè han escollit cada treball.
Per segon any consecutiu marxo del GDD amb un premi sota el braç. En aquest cas el trofeu ha estat el còmic editat per Google per donar a conèixer Chrome, un autèntic objecte de col·leccionista. De fet, hi expliquen el perquè de cada una de les seves eleccions a l’hora de dissenyar i implementar el producte.
El premi ha estat motivat per l’elaboració d’un gadget implementat fent ús de l’API d’OpenSocial que mostra les novetats dels restaurants, teatres i activitats de la ciutat de l’usuari. S’ha de polir i tal, però si tinc temps aviat el treuré per si algú el troba interessant i el vol integrar al seu hi5, myspace o Linked-In.
Al final una foto de grup per la posteritat. Irònicament, l’únic que se m’ocorria dir per celebrar-ho era “Yahoo!”…
Mentrestant, el còmic ha ajudat a passar millor el llarg viatge de tornada a Barcelona.
Ens veiem a la PHPConference!

El GDD2008 ja s’acaba i tot i que deixa un bon regust de boca, també dóna la sensació d’haver estat un xic més fluix que l’any passat (sobretot en quant a catering!). Però anem a pams.
Primera sessió, taller d’OpenSocial. Introducció a la API i llavors ens deixen un parell d’hores per programar un gadget. Algo senzill perquè tampoc hi ha temps per gaire més. I cap a dinar.
La tarda ha començat amb la presentació d’alguns dels finalistes del concurs d’aplicacions per Android. Interessant, però a molt mala hora. Basicament s’ha reduït a una comparativa entre programar per un ordinador d’escriptori i un dispositiu mòbil. No obstant, la de BioWallet ha resultat un xic més sucosa ja que han parlat de les dificultats d’implementar solucions biomètriques.
Tot seguit s’ha parlat d’AppEngine, fent molt èmfasi en l’estalvi de cicles de processador i ressaltant les virtuts de Bigtable, la base de dades orientada a objectes sobre la que es basa. El punt més interessant ha estat la discussió sobre l’ús de contadors i memcache per potenciar l’eficiència. I una llàstima comprovar que encara queda gent que es pensa que si no programes en Java, no programes.
Llavors li ha arribat el torn a una de les estrelles del dia: Android. Aquí Google ha aprofitat per onejar la bandera del codi obert i lluïr la seva política de “mans netes” i demostrar que és un producte innovador i amb un enorme potencial. Promet, de debò que sí.
Per acabar, el protagonisme ha passata l’atra estrella: Chrome, i el motor V8. De fet, venen a dir que els navegadors actuals no estan a l’alçada del que necessiten per a que prosperin els seus projectes, i han decidit donar-li una empenteta a la guerra dels navegadors en la direcció que els interessa. De fet, el conjunt de Android, Chrome i Gears promet un futur molt engrescador per un demà mòbil.
I ara cap a la clausura i la festeta… I llavors cap a casa.
Malgrat no ser tan esplèndid com el de l’any anterior, ha valgutmolt la pena venir!