iMestre.net

En Jaume Clotet em passa aquest meme, així que prenc el meu torn per expressar alguns dels meus desitjos i expressar algun punt de vista.

El més rellevant del màrketing online a l’Estat Espanyol durant el 2008:

• Sóc jo, o cada vegada hi ha més acceptació dels estàndards oberts? Cada cop hi ha menys pàgines (professionals) mal construïdes i això és positiu.
• Google Chrome. Per fi els navegadors optimitzen recursos i esdevenen una veritable plataforma per aplicacions online.
• L’evolució de Google Analytics. Amb les novetats que ha alliberat esdevé una de les eines disponibles més completes.
• La consolidació dels Conversion Thursdays. Lligat amb el punt anterior, és evident una major concienciació per millorar i optimitzar la nostra feina, de manera que tant l’usuari final com l’autor hi guanyem.

Els meus desitjos pel 2009:

• Que la guerra de navegadors es centri en la qualitat i compliment d’estàndards oberts, no en la discriminació per protegir quota de mercat.
• Que les eines d’analítica web comencin a centrar-se en la qualitat de les dades. Ajudaria molt a la credibilitat del sector.
• Una mica d’innovació quant a visualització de dades. Hi ha vida més enllà dels pastissets i les barres. Motion Charts, Radial Trees… Durant 2009 espero una petita revolució en quant a com veiem les dades.
• Que els banners fets en flash deixin de portar sorollets (de genolls ho demano!). A més de mesurar l’efectivitat d’una campanya, caldria mesurar-ne l’irritabilitat.
• Yahoo! Web Analytics. Tinc moltes esperances de que sigui un GRAN complement a Google Analytics.
• Que per fi les decisions preses per les empreses online tinguin una forta component racional. Test, test, test!

En fi, que el 2009 serà un any complicat i caldrà ser alhora assenyat i agossarat. Qui en trobi el millor equilibri serà qui en sortirà més ben parat. Feliç 2009 a tots i totes!

Ara que s’acosta el nadal, cal fer bones accions i acollir als més necessitats…

Per un món millor, abraça un programador.

A principis d’any es van posar en contacte amb mi per tal d’entrevistar-me per elaborar un documental sobre l’alfabetització digital a Sant Feliu. L’entrevista va tenir lloc al Palau Falguera, i malgrat no vaig poder assistir a l’estrena del documental perquè va coincidir amb el Google Developer Day i era a Madrid, he trobat el tall penjat al YouTube.
Així doncs, pels que no heu pogut veure el documental i heu demanat veure la meva participació, aquí us deixo el tall.

Responent a la crida del Blog Action Day, vull tractar un tema que sovint queda rebaixat a un segon terme, però que té una importància vital: l’accessibilitat. Sovint, es deixa l’elaboració d’un looc web, ja sigui estàtic, dinàmic o “web 2.0″, en mans de persones tècnicament limitades. El resultat són webs amb funcionalitat nul·la i limitada si no s’entra amb Internet Explorer, o que no es veuen bé, o t’exigeixen complements propietaris, o… Sempre amb l’excusa de que “tothom ho té” (on “tothom” és superior al 50%, però sempre inferior al 98%).
Això, ja sigui des del punt de vista tècnic, o de màrketing, o funcional, o el que sigui, és roí. És excloent i és injust. Existeixen estàndards oberts i bones pràctiques de la industria que regulen la forma de fer les coses per a què tothom hi tingui accés. És més, un dels drets fonamentals de l’ésser humà és que tingui garantit l’accés a la informació, i garantir d’aquest dret és garantir l’igualtat d’oportunitats.
Per posar un exemple, quan una entitat pública (un ajuntament, per exemple), exigeix l’entrega d’un document en un format propietari (.doc, per exemple), això ja pressuposa que la persona que entrega aquest document ha pagat la llicència d’un sistema operatiu propietari (posem 150€) i la llicència de l’eina ofimàtica (posem uns 350€). Així doncs, aquesta entitat pública no només està fomentant la discriminació d’aquells que s’han estalivat els 500€ de llicències utilitzant eines que es basen en estàndards oberts i llicències públiques, com ara OpenOffice, sinò que a més promociona la pirateria i l’incompliment de copyrights obligant a la gent que necessita entregar aquell document (i no es pot permetre els 500€) a obtenir el programari de forma que incompleixi la llicència comercial a la que està subjecte. Afortunadament, és probable que l’eina lliure sigui capaç de desar el document en el format propietari, però aquest pas intermig no hauria de ser necessari. Jo, usuari de programari obert i que compleix els estàndards ISO, no tinc perquè buscar-me la vida per complir els requisits necessaris per consumir el teu producte. Al cap i a la fi, en la majoria dels casos de webs on es tomba a un usuari per no utilitzar eines propietàries qui hi té més interès? L’usuari en consumir (al cap i a la fi gairebé qualsevol producte o contingut és fàcilment obtenible d’altres fonts) o el propietari de la web en que li consumeixin?
Els usuaris no són línies d’un log, són persones, i no garantir l’accés a persones que no poden pagar llicències comercials és discriminació. I quan rebo un missatge de “aquesta web només es pot veure amb Microsoft Internet Explorer” no veig a l’amo somrient al costat d’una noia de bon veure i un xeic àrab, el veig fotent una patada al cul a un nen afamat.
A més, amb la que està caient, és un gran moment per optar per les llicències públiques!

Aquest proper dijous 16 d’octubre tenim un plat especial pel Conversion Thursday. Encara castigats per la ressaca de la Internet Marketing Conference, portem les Xarxes Socials a debat amb un panell liderat per en Pere Rovira.
Les Xarxes Socials poden agradar més o menys. Hi ha qui en canta lloances i qui les ataca a mort, però el cas és que tothom hi té agún compte a alguna, i qui més qui menys rep una mica d’spam des d’aquestes fonts. De fet, han esdevingut un fenòmen molt potent fins al punt que s’han convertit en autèntiques plataformes de comunicació que han arribat a deixar l’ús de l’email en un plà secundari, i amb la llibertat de programació de gadgets i aplicacions integrables, ofereixen una potència i unes noves oportunitats de màrketing que no han deixat inidiferents ni a desenvolupadors ni als creatius publicitaris.
En fi, mentre reserveu la vostra plaça al proper Conversion Thursday, us deixo amb un petit video en clau d’humor sobre les xarxes socials: