A quines àrees de l’analítica web no arriben les eines “tradicionals”?
De les respostes a aquesta pregunta per part de’n Pere i en Jaume en podem concloure que les eines “alternatives” el que fan és complementar les eines més habituals. Google Analytics, Omniture, Webtrends i altres eines grosses d’analítica web són molt bones, però hi ha coses on simplement els costa afinar i filar prim, i aquí és on arriben aquestes altes eines que estudien, entre altres coses, comportament d’usuari, resposta d’usuari, el que passa fora del web etc…

Quin paper juguen les eines alternatives?
El paper que juguen aquestes eines és escurçar la distància entre l’analísta i l’usuari, acostant molt més l’un a l’altre i per tant oferint una visio molt més propera i acurada de com respon l’usuari davant el teu web. D’això se’n treu que processos de decisió que altrament resultarien llargs i feixucs esdevenen molt més àgils i senzills.

Què els manca a aquestes eines? Quin és el seu futur?
La resposta a aquesta pregunta fou unànime: integració! Falta que les dades que donen unes i altres es puguin integrar per tal de treure’n molt més profit. Jo hagués afegit que a algunes els falta posar-se a l’alçada de la tecnologia (per exemple, pels problemes que tenen eines de site overlay o heatmaps amb les webs profundament ajaxianes), que mesuren però el debat s’allargava i tampoc volia liar la troca…

De quines tres eines no podries prescindir?
Aqui tant en Jaume com en Pere van insistir en què les eines són només eines per ser usades, i que molt abans s’endurien persones que les poguessin fer servir. No obstant, tots dos van coincidir en endur-se eines grans d’analítica i alguna de comportament d’usuari.

Quin hauria de ser el paper de les eines grans respecte a aquestes altres eines?
De nou, resposta unànime: integració!

La resta del debat va girar entorn les capacitats d’eines concretes com la fiabilitat i utilitat d’eines com userfly. Per acabar tertúlia i pica-pica davant una bonica llar modernista. En total, un Conversion Thursday genial!

Començaré analitzant l’experiència de l’usuari. L’interfície està disponible en diversos idiomes, entre ells el català, i això ja és un punt a favor. Tot el que un servei pugui acostar-se a l’usuari és terreny guanyat i un client és molt més propens a comprar si es mou per un entorn adaptat als seus gustos. Una vegada hem triat l’idioma i hem entrat a la botiga, els productes estan organitzats en seccions més o menys lògiques i permet seleccionar-los per categoria o marca. Aquí, però, ens trobem una de les primeres mancances. Hi ha productes que no són fàcils de determinar a quina categoria pertanyen i el cercador sovint torna resultats… desencertats, per posar-hi un nom. Al cercador de capraboacasa.com li faria falta una bona repassada i, de pas donar-li més rellevància. Potser el motiu de que estigui arraconat és que sigui tan dolent. Per posar un exemple, si jo cerco una marca i capraboacasa.com no treballa amb aquella marca és normal que no retorni resultats… Però els resultats de productes relacionats s’haurien de, com a mínim, ajustar una mica al producte cercat. Per exemple, si cerco “Florette” m’hauria de mostrar les amanides Fredeca, i no productes de drogueria.

Una vegada hem trobat el producte que voliem, podem triar-ne la mida i la quantitat, i afegir-lo al carretó. Aquí trobem una altra pega… Per què en la era AJAX s’ha de recarregar la pàgina per afegir un producte a la cistella? Això només fa que l’experiència de l’usuari sigui lenta i pesada, i per tant fàcilment millorable. Que estem a la Web 2.0 ja fa dies! I perquè no podem opinar sobre els productes que es venen? On són els consells dels usuaris i socis del club caprabo? On estan les relacions amb receptes del club caprabo amb enllaços directes a la resta d’ingredients necessaris per aquella recepta? A més, les fotos de producte són molt poc clares i les descripcions… inexistents.

En fi, ja hem pogut trobar els productes que voliem i anem a passar per caixa. Aquesta part de la web està prou ben parida, tot i que uns quants retocs d’usabilitat i imatge se li podrien fer.

I arribem a la pitjor part: l’entrega. Senyor capraboacasa.com, si jo li dic divendres que dimarts voldré quatre ampolles d’una cervesa determinada… Perquè no les té ja a punt? Puc entendre que de tant en tant, a alguna comanda no s’hi pugui posar algun producte fresc o de temporada… Però la mitjana de productes no entregats per comanda és de 3 o 4, i a aquesta darrera comanda m’han faltat 6 productes! Apart que el pit de pollastre filetejat que vaig demanar em va arribar el 3 de març, amb un color ben poc saludable i… la data de caducitat del 4 de març! Però quina mena de servei és aquest? Un supermercat o un outlet online dels contenidors d’escombraries del darrere?

El que va ser un servei pioner i un exemple de qualitat ha esdevingut un projecte estancat que, senzillament, no dóna la talla del que espera un usuari. Potser tocaria ser una mica benèvol ara que suposadament hi ha crisi (aquella crisi que “pateixen” uns i paguem els altres) però justament és ara quan cal ser més exigent doncs és en aquestes circumstàncies on els més llestos devoren als gegants endormiscats. No senyor Caprabo, vosté no ha entès això del comerç online.

Potser per això em fa especial il·lusió el Conversion Thursday d’aquest mes. De la mà de l’Eduard i de’n Ferriol farem una capbussada a l’apassionant món del testeig A/B i multivariat. Aquesta parella d’experts ens faran una introducció al concepte del testeig i a través d’exemples reals podrem veure com treure’n profit d’una tècnica senzilla però tremendament efectiva, emprant l’eina Google Optimizer.

A més, com que la calor ja comença a apretar una miqueta, aquest mes hem volgut fer-ho una mica més desenfadat i donarem un premi a qui vingui amb la indumentària més estiuenca! I tu, encara no t’animes?